Com treballem amb els agents?

Aspirem a ser una ciutat climàticament neutra, on no hi hagi abandonament escolar, inclusiva, pròspera, amb oportunitats per al desenvolupament econòmic, resilient, més saludable i adaptable davant les incerteses. El discurs, però, queda buit si no es té un full de ruta. A l’Estratègia Viladecans 2030, les missions son precisament això: el camí a seguir, uns objectius transversals i transformadors que permeten que tots els actors es puguin coordinar per arribar allà a on volem. Aquest enfocament és utilitzat a la Unió Europea en múltiples ocasions en els seus projectes d’innovació, per assegurar transparència i claredat a la ciutadania.

La Missió més famosa de la història és la Missió Apolo, en la qual l’home va arribar a la Lluna. Tot i que nosaltres no sortirem de Viladecans, avançarem molt més enllà per una societat millor ben a prop de casa.

D’on neixen les missions i com funcionen?

Les Missions neixen d’una necessitat o problemàtica social global que hem d’atendre a escala local.

Tenen un objectiu quantitatiu i mesurable, pel que comencen i acaben en una data concreta.

Es treballen en forma de quàdruple hèlix, amb codissenyadors, cofinançadors, coimplementadors i coavaluadors.

Es construeixen a partir de projectes demostradors que entrecreuen disciplines que s’interrelacionen i es nodreixen entre si.

Quines fases tenen aquestes missions?

Fases

S’elabora un mapa dels agents clau que cal implicar per a l’assoliment de la Missió. Es pren consciència de la situació de partida en relació al repte que es planteja.

A partir dels escenaris futurs de la temàtica concreta, es dissenya col·lectivament el full de ruta de la Missió i s’elabora el pla d’acció amb els resultats desitjats.

En aquesta fase, s’implementen les solucions que donen resposta als reptes plantejats.

La Missió es dona per finalitzada quan els agents consideren assolits els objectius.

Quins actors en formen part?

Les missions de Viladecans s’emmarquen en el model d’Innovació orientat a Missions. Un marc teòric que l’economista Mariana Mazzucato , associada a la University College de Londres (UCL), va plantejar després d’estudiar com les administracions podien liderar transformacions econòmiques i socials.

Dins d’aquest marc, les missions de Viladecans mobilitzen les 4 hèlices de l’ecosistema innovador: el sector privat, els centres d’investigació i recerca, la ciutadania i el sector públic. Tots aquests actors treballen units des de qualsevol sector, activitat, disciplina, tecnologia i font de coneixement.

Treballem en xarxa

Els reptes de ciutat definits en el nostre marc estratègic estan dissenyats per respondre a les necessitats actuals i futures dels ciutadans. Per abordar aquestes necessitats, apliquem la innovació social, trobant noves solucions mitjançant la col•laboració activa entre la ciutadania, les empreses, el món acadèmic i l’administració pública, coneguts com els actors de la quàdruple hèlix. Per aconseguir aquesta col•laboració, creem xarxes de treball on tots aquests actors uneixen esforços per millorar la ciutat.

Les xarxes de treball de l’Ajuntament de Viladecans aborden reptes a mig i llarg termini, recolzades per un pla sectorial i la col•laboració de diferents actors externs. Funcionen de manera descentralitzada, amb grups de treball que se centren en objectius específics. Fomenten una participació oberta i inclusiva, amb reunions generals on qualsevol persona amb experiència en la temàtica pot participar, i asseguren que els resultats es comparteixin clarament amb la comunitat. A més, estan preparades per respondre ràpidament a emergències gràcies a mecanismes de coordinació ja establerts.

Funcionament del treball en xarxa

Es comença per identificar les necessitats a les quals cal donar resposta, generalment basades en marcs estratègics com l’Agenda Urbana. Després, es defineixen els actors clau, és a dir, els grups i organitzacions que tenen un interès directe en la problemàtica i poden aportar valor afegit.

Un cop identificats els actors, es defineixen les dinàmiques de treball, incloent la freqüència de trobades i els formats de col·laboració. També es crea un marc de col·laboració amb regles i acords per al bon funcionament de la xarxa.

Aquesta fase inclou la signatura d’un document de compromís per part dels membres de la xarxa i l’aprovació formal de la seva creació per part d’un òrgan competent.

Es fa un seguiment constant de les activitats de la xarxa, amb definició d’indicadors de procés i resultats, així com mecanismes de coordinació i comunicació per garantir l’eficàcia del treball en xarxa. També es realitzen avaluacions periòdiques per millorar el procés.

Ves al contingut